"Línies obertes"

Estic escoltant un podcast de Catalunya Ràdio. Concretament un de la secció de la Judit Mascó al programa "El Matí de Catalunya Ràdio", "Judit, què em poso?". El conductor del programa (Antoni Bassas) ha fet una crida als oients perquè truquin i expressin les seves opinions.

No han trigat a arribar les primeres trucades de gent amb ganes d'explicar "la seva." La meva indignació tampoc s'ha fet esperar. Jo em pregunto: senyor Bassas, per què demanem a la gent que truqui a la ràdio si després els anem fotem canya perquè acabin ràpid i amb prou feines els deixem dir res? Personalment sóc bastant contrari als programes de participació dels oients, però si els ho demanem, deixem-los que parlin!

A què obeeix la tan estesa pràctica de fer participar els oients? Segurament a raons econòmiques. Ens va molt bé que la gent marqui els 902 i/o enviï indesxifrables missatges de text amb el mòbil. Aquests últims ens omplen les pantalles dels televisors amb incomptables collonades de gent amb poca feina i massa temps lliure. Un missatge de text s'envia, es mostra per pantalla i es cobra (no necessàriament per aquest ordre), però una trucada és una mica més molesta. Oi, senyor Bassas?

Des d'aquí el meu suport als soferts oients participatius!

"putu amu"

M'indigna el Víctor "fashion" Valdés. M'indignen els jugadors, com el Milosevic, que es preocupen més de prendre el pèl a l'arbitre que de jugar a futbol. M'indigna que l'àrbitre es deixi prendre el pèl per jugadors com el Milosevic. M'indigna que l'àrbitre ens expulsi l'Edmilson per "passar per allà". M'indigna l'Iniesta, sí, què passa? M'indigna el Thiago "subidón" Motta. Però el que més m'indigna és que se'n vagi el Henrik "putu amu" Larsson.