"Línies obertes"

Estic escoltant un podcast de Catalunya Ràdio. Concretament un de la secció de la Judit Mascó al programa "El Matí de Catalunya Ràdio", "Judit, què em poso?". El conductor del programa (Antoni Bassas) ha fet una crida als oients perquè truquin i expressin les seves opinions.

No han trigat a arribar les primeres trucades de gent amb ganes d'explicar "la seva." La meva indignació tampoc s'ha fet esperar. Jo em pregunto: senyor Bassas, per què demanem a la gent que truqui a la ràdio si després els anem fotem canya perquè acabin ràpid i amb prou feines els deixem dir res? Personalment sóc bastant contrari als programes de participació dels oients, però si els ho demanem, deixem-los que parlin!

A què obeeix la tan estesa pràctica de fer participar els oients? Segurament a raons econòmiques. Ens va molt bé que la gent marqui els 902 i/o enviï indesxifrables missatges de text amb el mòbil. Aquests últims ens omplen les pantalles dels televisors amb incomptables collonades de gent amb poca feina i massa temps lliure. Un missatge de text s'envia, es mostra per pantalla i es cobra (no necessàriament per aquest ordre), però una trucada és una mica més molesta. Oi, senyor Bassas?

Des d'aquí el meu suport als soferts oients participatius!

Campanya CONTRA el petit comerç

Quan van començar a proliferar les grans superfícies (Carrefour, Caprabo, Mercadona, etc.), els botiguers "de tota la vida" van engegar un seguit de campanyes per potenciar el petit comerç, també anomenat "comerç de barris".

Molta gent es va solidaritzar amb els comerciants i va renunciar a comprar de forma més còmoda i senzilla per ajudar a sobreviure al petit comerciant, que semblava que estava sent estigmatitzat pel simple fet de no tenir preus competitius.

A mi em sembla molt bé que la gent consumeixi de forma responsable, deixant d'anar a comprar a comerços que considera injustos o poc solidaris. Crec que és bo que els individus ens demanem d'on surten les mercaderies que compren i si fem bé comprant això aquí o si ho hauríem de comprar allà.

Per aquest motiu, he decidit engegar una campanya personal contra el petit comerç. Considero que és absurd renunciar als avantatges que m'ofereixen les grans superfícies per beneficiar un col·lectiu de persones que no té cap mena de respecte per al seu públic.

Mentre els petits comerciants reclamin als ajuntaments l'existència de zona blava perquè els seus clients comprin ràpid i marxin, boicotegin la creació de nous espais de lleure a zones allunyades de les seves botigues perquè els hi prenen públic, mantinguin preus objectivament inflats per obtenir un marge de beneficis desproporcionat i, en definitiva, inverteixin més recursos en perjudicar la competència que en millorar el seu servei, jo comprarè a grans superfícies, on els preus són més reduïts, puc aparcar gratuïtament, puc comprar de tot a un sol establiment i el servei està encarat a satisfer l'usuari.

Topònims catalans en castellà

A través d'un comentari a un article que vaig publicar a TraduBits sobre l'ús en castellà dels topònims catalans, m'assabento que el reaccinario facha-hispánico de dudasDiccionario panhispánico de dudas es posiciona a favor de l'ús castellanitzat dels topònims catalans i en contra de les denominacions oficials.

Així doncs, si busquem Lérida o Gerona al DPD, ens diu:

Salvo en textos oficiales, donde es preceptivo usar el topónimo catalán como único nombre oficial aprobado por las Cortes españolas, en textos escritos en castellano debe emplearse el topónimo castellano.

Això és un pas enrere en la política de la RAE, que fins ara acceptava com a correctes en castellà tant la forma oficial com la castellanitzada.

Esperem i desitgem que els acadèmics s'ho repensin i que el sentit comú i les bones maneres tornin a visitar la seu dels que fixen, enllustren i donen esplendor a la llengua castellana.

Gent indignant: Hippies pijos

Avui comencem un repàs crític a la fauna social que podem trobar a qualsevol poble o ciutat amb més o menys vida.

En primer lloc, analitzarem els "hippies pijos", "neohippies" o "pijipis".

Es tracta d'una espècie urbana més aviat d'esquerres que vesteix amb roba pseudo-hippie que compren a tendes com Natura, que participa o simpatitza amb el moviment okupa, la legalització de la marihuana i tots els seus derivats, el moviment independentista (al menys a Catalunya), l'avortament lliure i gratuït, la laïcitat de l'Estat, els moviments contra el neoliberalisme, contra la guerra, contra l'opressió dels pobles, a favor de l'alliberament de Palestina i, en definitiva, tot el que suposi lluitar pels drets humans i les llibertats civils d'ells mateixos o de gent que viu a, com a mínim, 500km de casa seva.

Quan es reuneixen, tenen llargues i profundes discussions filosòfiques i polítiques sobre si és o no és lícit beure Coca-Cola o comprar-se unes Nike. Aquestes discussions es basen en el nefast impacte de les multinacionals que oprimeixen les classes proletàries dels païssos més pobres per tal de beneficiar les classes benestants dels païssos més rics. Ara bé, si un neohippie porta Nike, beu Coca-Cola o va a un McDonald's, es tracta d'una circumstància perfectament justificable. Les multinacionals només són dolentes quan els consumidors son "la massa".

Naturalment, tal com el nom indica, els hippies pijos tenen pasta. Com que no necessiten treballar perquè els seus pares els hi donen tots els diners que volen, poden passar-se molt temps anant d'aquí cap allà, fumar porros, sortir de festa, llegir llibres escrits per hippies pijos famosos, veure documentals contra "el sistema" i, en definitiva, observar la societat per criticar-la.

Tal com he comentat abans, les crítiques cap a la societat no han de ser coherents. Els pijipis critiquen postures, no persones.

Per exemple: estar pendent d'un grup de persones que corren darrera una pilota per quantitats indecents de diners que es podrien invertir millor en causes solidàries, és una cosa totalment detestable per als hippies pijos. Ara bé, el dia del Barça-Madrid tots es queden a casa per veure qui guanya.

Resumint: No podeu dir que no aneu al MacDonald's perquè és una multinacional quan us acabeu de comprar un iPod. No veieu que no té sentit?